Més festes

Inici de festes!

Les Festes majors, la millor experiencia de la meva vida. Aquestes fotografies són de l'inici de les festes majors del poble, que s'estrenen amb una sangriada a la plaça major, on es reuneixen totes les penyes i comparteixen, a partir de les 11 del matí, mes de 300 litres de sangria, i la charanga amb la musica, tots acavem empapadíssims d'aigua i de sangria!! Posteriorment nem a dinar totes les penyes al poliesportiu, i cantem i ens ho passem de conya fins gairebé les 5 que començen a passar els carroatges amb les dames de onor i la reina de les festes ( han de fer 18 a l'any que surten de reina o dames, és a dir, han de ser kintes)

Grans colors del Matarranya

Al a discoteca New Blay hi van sempre Dj's famosos arreu del món, com Buenri, reconegut per tots els interessats amb la musica hardcore.

El reflexe del poble al riu.
Sobretot quan es fa de dia, que el cel te un to lila i groc, i el reflexe de les cases al riu agafa un color que no he vist mai en cap altre lloc.

Valderrobres camins per al castell

Alguns dels possibles camins per arribar al castell del poble.

Valderrobres esta cituat a Aragó, al vell mig de la comarca de Teruel, en concret a la província del Matarranya, riu que divideix el poble en part nova i part vella. Un dels llocs mes macos de la província són els ports de Beseit, amb vistes a totes les valls, muntanyes i rius, una experiència única.

LES FESTES MAJORS

i soc de pensar que les imatges en realitat no diuen re del que hi ha.

Un Balcó...Un racó en el que pots sentir-te part del poble, i penses,i inspires fort, i t'omples d'aquest aire de montanya,i sembla que tot agafi un significat, una solució.Tot es veu mes fàcil, el cami que as d'agafar...

Valderrobres

Valderrobres


En aquest món hi ha molts tipus de llocs: els llocs de sempre, els llocs per on sempre passem, els llocs que algun dia vam trepitjar i que, per sort o per desgràcia, no recordem, els llocs on ens agradaria anar algun dia, inclús hi ha llocs dins nostre, que ens imaginem, que creem, i desitjaríem que existís, aquest espai creat per nosaltres seria perfecte, idoni als nostres gustos i costums, dissenyat mil·límetre a mil·límetre per a nosaltres, encaixaria a la perfecció amb la nostra manera de ser, de fer, de sentir, tot... Jo no dic que un lloc com aquest existeixi fora de la nostra imaginació, però sempre tindrem un espai, un racó d’aquest planeta on puguem obrir-nos, ser nosaltres, deixar anar tot allò que t’impregna, i t’omple d’una manera negativa i t’has estat guardant, amb certa ànsia, per poder desprendre’t de tu mateix, i omplir-te d’allò que t’agrada, poder pensar amb claredat, escriure, respirar, olorar, sentir que sota els teus peus hi ha una energia, quelcom en certa manera especial que et provoca contínuament a seguir caminant, pensar-hi... I desprès de tot, et preguntes la raó que et fa pensar que és el teu lloc especial. Crec que és com estimar a una persona, no es pot escollir, tant sols sorgeix, poc a poc, i t’hi vas sentint be, amb el temps vas necessitant més d’aquella persona, però tot te un límit no? Arriba un moment en que les coses no es poden donar mes de sí, es cosa de dos, però si parlem d’un racó, d’un espai, tant sols tu pots treure el millor del que se’t ofereix, es cosa teva, gaudeixes tu i treus profit al màxim de tot allò que consideres necessari, de tot el que, d’alguna manera et fa, simplement et fa...